6/09/2016

“10.000 persones ateses en 30 anys. Alguna cosa estem fent bé”

Bernat Aguiló és treballador social al Servei d’Atenció Social als Jutjats de Mallorca des de 1989, només dos anys després de que prengués vida el servei. Una llarga trajectòria atenen persones en situació vulnerable; un camí d’aprenentatge continu que encara el fa gaudir de la seva professió, la qual viu amb veritable passió.

Quina és la teva tasca a la Fundació IReS? Quins són els objectius dels servei on desenvolupes la teva feina?

Sóc treballador social en el Servei d’Atenció Social als Jutjats de Mallorca, treball que compartesc amb el meu company Manuel Alcarreta i la nostra directora territorial de les Illes Balears, Aina Capellà, que també és la cap de projecte. El nostre servei està ubicat als jutjats d’instrucció i penal de Palma, encara que també atenem a persones que puguin procedir dels partits judicials d’Inca i Manacor. Per cert, a Menorca també existeix un servei com el nostre.

Les nostres tasques son realment variades i poden anar des d’atendre a persones que passen detingudes pels jutjats, a persones que hi acudeixen amb una problemàtica no estrictament penal (com les persones en crisi que opten per provar pels jutjats), les seves famílies, etc. Però les persones que tenen un problema judicial tenen un llarg camí fins que s’arxiva un expedient i nosaltres seguim donant atenció en qualsevol fase del procediment, inclosa l’etapa final del compliment penitenciari quan surten de permís per decisió judicial.

En definitiva procuram incorporar la perspectiva de la intervenció psico-social en l’entorn judicial penal. Amb això ens apartam de l’enfoc estrictament pericial i/o de control que són els tradicionals en l’àmbit penal.

Crec que a l’hora de parlar d’objectius convé ser un poc formals i remetre’ns a allò que diu el projecte tècnic, projecte que cada any demana fer una lectura crítica dels objectius cosa que ens permet a afinar el seu redactat i que ens els facem nostres:

  • Donar resposta psico-social a situacions de necessitat emocional, informativa i de gestió i/o tramitació, produïdes a l’entorn judicial.
  • Facilitar l’acompanyament i suport instrumental en favor de la plena ciutadania de les persones ateses, mitjançant el progressiu empoderament i el desenvolupament de les potencialitats personals.
  • Establir un nexe d’unió entre l’àmbit judicial i social o sociosanitari, amb l’objectiu d’abordar de forma integral la situació personal i social de les persones afectades per l’acció judicial.

En el teu cas, la professió ha estat fruit de la casualitat o sorgeix d’una vocació?

Quan vaig triar la carrera tenia alguna altra opció al cap, però sóc treballador social de formació, per tant és la professió que finalment vaig triar, ja fa un bon grapat d’anys, i crec que no me vaig equivocar; m’agrada la gent i és una professió per a la gent, no he perdut l’interès i estic content amb la meva feina. Vaig encertar.

Què és el millor de la teva feina? I el més difícil?

El contacte diari amb la gent és una cosa que m’agrada molt. A vegades sents que les persones a les que acompanyes responen a la interacció mútua, que ser-hi ajuda a la resolució de problemes o a veure les coses des d’una altra perspectiva, que millora l’autoestima o a que les persones s’empoderin per fer front a les seves dificultats. Me sent especialment còmode en les intervencions en crisi, l’acompanyament de persones que es troben desbordades crec que se me dóna generalment bé.

El que més me costa és el treball amb persones que han fet un bon procés al llarg d’un període de temps significatiu i en un moment donat recauen en les seves dificultats. Això seria des del punt de vista personal, egocèntric si es vol. Des d’un punt de vista més general no duc gens bé la resposta que dóna la societat a les persones amb problemes severs de salut mental que estan implicades en fets delictius, a les Balears a vegades sembla que hem tornat enrere.

Què has après de les persones que atens?

Uf, tantes coses! Si n’hagués de destacar alguna: a escoltar, a acceptar les diferències, a no jutjar… crec que tot això parla d’evitar estar en un pla superior de les persones amb les que estàs, encara tenc feina a fer, però per això hi són elles que són les meves mestres.

Recentment heu rebut el premi Inocent a l’advocacia d’ofici per part del l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Balears. Com ha viscut l’equip aquest reconeixement?

Lògicament ens ha fet molta ilusió. Els advocats són una part molt important de la justícia i tenen una funció d’ajuda molt important i obligatòria. Els advocats d’ofici són els que varen decidir el premi i ells atenen un perfil de població molt semblant al nostre, així que d’alguna manera ens hem sentit valorats com companys en l’atenció a les persones que passen per majors dificultats. A més s’ha de dir que varen tenir paraules molt carinyoses amb nosaltres; hi havia veritat.

Vols afegir algun comentari?

M’agradaria afegir que el Servei d’Atenció Social als Jutjats val la pena; quan penses que ens movem a l’entorn de 10.000 persones distintes ateses en quasi 30 anys te n’adones que d’alguna cosa bona devem haver servit.