31/01/2018

“A FILS s’atura el temps perquè tu t’escoltis a tu mateix.”

Entrevista a Carlos Joyera, Psicòleg del Projecte Fils de la Fundació IReS

Reconstruint històries, així treballa el Carlos Joyera amb el seu equip FILS els casos de les persones que atén. Llicenciat en Psicologia i especialitzat en Màster en Psicologia Forense i Màster en Intel·ligència Emocional, Carlos va iniciar la seva activitat a Fundació IReS el 2013 com a terapeuta en el SAH, Servei d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes. Poc després va començar a treballar com a voluntari per atendre dones que havien estat víctimes de violència de gènere, una altra perspectiva per tractar aquesta problemàtica social, fins que va entrar a formar part del Projecte FILS. Aquest projecte està dirigit a atendre a persones que es troben en situació de violència i/o conflicte amb l’objectiu d’apoderar-les perquè adoptin un paper actiu en la millora del seu benestar. Després de més de tres anys acompanyant persones en aquest procés, ens explica quina ha estat la seva experiència.

En què es diferenciava el Projecte FILS a altres projectes relacionats amb l’atenció a la violència?

FILS es va crear com una evolució del Servei d’Atenció a Dones víctimes de violència (SDAP), però oferia una cosa potencialment molt innovadora: a més d’atendre tot tipus de violències, s’atenia a les persones més enllà de les seves etiquetes, del seu rol de víctima o d’agressor, és a dir, en la seva globalitat. Allò suposava un canvi total de perspectiva i de visió.

 Com són aquestes etiquetes i com s’han de treballar?

Les persones que ens arriben solen venir amb unes etiquetes molt marcades que els han imposat els altres, i moltes vegades són l’única visió que tenen de sí mateixes: “Jo tinc TDAH” o “jo sóc un delinqüent”. A més, aquestes persones es creen un únic discurs sobre la seva vida arran d’aquestes etiquetes.

En FILS, oferim un espai a les persones on poder fer una lectura del que els està succeint, una teràpia narrativa. Si el que has llegit fins avui t’està fent mal, canviarem aquesta perspectiva. Fem la pregunta: “De quina altra manera podem llegir això?” I de forma conjunta, reconstruïm la seva història remarcant altres aspectes positius que vagin més enllà de l’etiqueta: els seus valors, els seus recursos, les seves potencialitats.

Què ens porta a les persones a viure situacions de vulnerabilitat i/o conflicte?

Tothom experimenta conflictes però alguns se’ns s’enquisten més que altres i afecten el nostre dia a dia. Si evitem afrontar aquestes situacions, probablement mai desapareixeran.

Es tracta de situacions en què estem desbordats i no veiem o no sabem utilitzar les eines que tenim. En aquests moments és quan hem de donar-nos l’oportunitat de tenir un espai per ajudar-nos i escoltar-nos a nosaltres mateixos, a FILS s’atura el temps perquè tu t’escoltis a tu mateix.

Com es poden prevenir els conflictes?

No podem prevenir els conflictes perquè sempre existiran però sí que ens podem proveir d’eines que ens permetin afrontar-los de la millor manera possible quan arribin, això farà de prevenció perquè aquests conflictes no s’agreugin i ens dificultin el nostre dia a dia.

Si en l’etapa educativa, els nens fossin capaços de desenvolupar les seves habilitats emocionals i autogestionar davant de situacions d’ansietat o por, estaríem evitant majors problemes que s’agreugen amb el temps: incomprensió emocional, disputes amb la família i amb els amics, relacions tòxiques, etc.

Quin ha estat el teu paper com a professional dins del Projecte FILS?

L’acompanyament. És part de la nostra filosofia de FILS, perquè no tenim el poder de donar solucions o jutjar el que ha de fer la gent. Són les persones que tenen el poder de solucionar els seus conflictes. El que si podem fer és despertar en elles aquestes eines per saber sortir a davant i fer-les servir a llarg termini perquè, si la nostra intervenció dura un o dos anys, en 70 anys de la seva vida, què és això? Una ínfima part.

Tot i que l’acompanyament es dóna en un espai molt breu en la seva vida, de vegades un sol dia pot canviar-ho tot. Et ve algun cas especialment?

Hi ha un que no se m’oblida. Va ser un home que, cada vegada que li preguntava com estava, responia sempre el mateix: “estic fotut”. Al cap d’unes sessions, va començar a reconèixer i posar-li noms a les seves emocions fins que un dia va poder compartir amb la seva dona que se sentia realment frustrat. Llavors va venir a la sessió molt sorprès i emocionat, ella per fi li havia comprès.

El reconeixement emocional és una eina que tothom hauria de potenciar. És molt típic afirmar “estic malament” o “estic bé” però hem de definir una mica millor a què ens referim perquè no ens servirà la mateixa solució quan ens sentim frustrats que quan estem enfadats.

Després de portar gairebé cinc anys a l’entitat, què aprenentatges t’has portat?

Moltes coses, però sobretot he après que a la feina pots estar molt a gust amb els companys i crear aquí la teva pròpia “família”. Realment em porto que IReS és casa meva, i pels bons anys que m’ha donat, a aquesta casa sempre voldré tornar…

Què canviaries o potenciaries més?

Creure més en el nostre treball, ser més conscients del que som i el que podem fer entre tots per poder arribar a més persones encara.

I com professional, què t’ha proporcionat el Projecte FILS?

Tot el que m’ha potenciat de mi mateix. En treballar d’una forma diferent, m’ha ajudat a entendre de manera diferent a la resta del món. Acompanyem i atenem a les persones però els professionals aprenem moltíssim en el procés. Si FILS potència a les persones, a mi m’ha carregat d’energia.

El programa de Fils està obert a tothom qui ho necessiti i en vulgui parlar: fils@fundacioires.org /93 486 47 50

Tags