1/07/2014

Benvinguts a Cabaret

Ens citen a les 17h però ens colem una mica abans per mirar entre bambolines com es prepara el festival de final de curs del CRAE.
La cortina del teatre està tirada, la sala buida i les butaques descansen. Sembla que regna la calma … Travessem el teló i descobrim un món paral · lel de passos ràpids, rialles nervioses, mans que tremolen dissimuladament, caps que s’amaguen darrera el teló, “creus que vindrà la meva mare?”…

S’obren les portes i el públic entra. Esclata l’emoció i els nervis (d’uns i d’altres) es palpen en l’ambient. El David, director del CRAE, es puja a l’escenari per rebre’ns i comença l’espectacle.

Dos magnífics presentadors, el Marc de 17 anys i el Toni de 19, condueixen tot l’acte amb un guió que han fet ells mateixos, són germans i la seva compenetració es nota a l’escenari. Hi ha un jurat, amb un Raúl que avui ha deixat de ser educador per convertir-se en Risto i un públic entregat que aplaudeix, canta, xiula i fins i tot puja a l’escenari a ballar quan l’Ana i la Maria, a punt de començar la seva actuació, demanen ballarins que les acompanyin a l’escenari. I l’escenari s’omple.

El Marc ens explica que porta 2 anys al Centre, ell té novia i no sol participar en moltes activitats però el festival de final de curs no se’l perd. El seu germà Toni ja no està al centre, va passar 3 anys al CRAE i ara està en un pis d’Aldeas Infantiles, tot i així, un any més seu amb el Marc per fer el guió de l’acte, organitzar les actuacions, presentar i “donar canya” als que fins l’últim moment no han decidit què volien fer “ahir encara hi havia nenes que no sabien què cantar!”.

De tota l’experiència, ressalten la importància del treball en equip. Ha estat un repte per a ells però ho diuen somrients. Han gaudit d’estar tots junts, de reunir família i amics perquè coneguin un trosset del seu món ” els nervis són el pitjor però que vinguin les persones que s’interessen per tu està bé”.

Presentar se’ls ha donat molt bé però tenen molt clar a què es volen dedicar, “Serem educadors, empatitzem amb aquestes situacions. Hem viscut l’experiència i sabem el que és estar de l’altre costat. Volem ajudar a nois igual que ens estan ajudant a nosaltres” diu el Toni. El Marc assenteix convençut amb el cap.

Ells diuen que és un espectacle “molt molt casolà” però en realitat, ha estat molt més que això; setmanes de dur treball i preparació, de constància, responsabilitat i treball en equip per gaudir d’un merescut èxit. Una tarda sense etiquetes, sense joves tutelats i amb joves celebrant el final de curs en família, la de cadascú, la del CRAE i la de IReS al cap i a la fi.
A Catalunya hi ha famílies amb problemàtiques diverses que dificulten educar bé els nens. El Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE), no és un recurs de justícia de menors sinó de protecció que té com a objectiu preservar els menors de situacions poc favorables al seu desenvolupament. Cuidem d’ells temporalment mentre es treballa amb la família biològica o es busquen altres camins com els acolliments familiars.