27/01/2015

“Fer de voluntari és gaudir de la satisfacció que dóna ajudar a la gent que ho necessita”

En Joan Carles Baldrich forma part de l’equip de voluntaris de la Fundació IReS des de maig de 2013, un llarg temps dedicat al servei de qualitat i llei de protecció de dades de l’àrea de direcció. En Joan Carles dedica 8 hores a desenvolupar la seva tasca amb dedicació, esforç i constància, i aportant la seva experiència i professionalitat a la causa de la Fundació IReS.

1. Quina va ser la teva motivació per a fer-te voluntari/a?

 La meva motivació per fer-me voluntari va ser poder gaudir de la satisfacció personal que dóna ajudar a la gent que ho necessita. A més, les meves circumstàncies personals em permeten tenir el temps necessari per fer-ho. No tothom que ho vol fer, pot.

2. Perquè vas decidir fer voluntariat a la Fundació IReS?

 La feina que se’m demanava estava dins de les meves capacitats per professió i formació. A més a més, de seguida vaig veure que era una Fundació amb un alt grau de professionalitat i exigència, i això, encara em va motivar més.

 3. Quines tasques desenvolupes a l’IReS com a voluntari?

Sóc el coordinador de Qualitat i Llei de Protecció de dades, això implica: formar, sensibilitzar, documentar, transmetre maneres de fer i mantenir un rigor. Hem de ser capaços de treballar per processos, cercar sempre la satisfacció de l’usuari i client i implantar la consciència de millora contínua. El més important de tot és aconseguir el canvi cultural: la qualitat i la LOPD no la fa un departament, àrea o persona, la fem TOTS.

4. Qualsevol persona no pot fer de voluntari, què creus que fa falta?

 En primer lloc, per a mi la paraula clau és el compromís. El compromís sembla fàcil però no ho és, ja que no és una meta, és un camí i requereix molta constància. És important que el voluntari no es calli el que no li agrada, discutir-ho amb arguments és molt positiu. D’altra banda, no tothom pot fer-ho tot. Cal aprofitar els coneixements i habilitats dels voluntaris i voluntàries, que se sentin capaços de fer la feina encarregada, i que vegin que cal mantenir  una disciplina de treball. Resumint, qualsevol persona pot ser voluntària si se sap trobar el lloc i la feina que li escau i la motiva.

5. Com valores l’experiència de fer de voluntari a l’IReS?

En general bé. El tracte personal és exquisit i veig molta harmonia i ganes de treballar a la gent de l’empresa. D’altra banda, sempre hi ha coses a millorar. És important priotitzar tasques i aprofitar bé el temps, si una cosa no es pot fer, cal dir-ho sense embuts o pensar d’on es poden treure els recursos per fer-ho.

6. Vols afegir algun comentari? No dubtis en afegir el que consideris.

Crec que el voluntari ha de tenir sempre una actitud de servei i ser humil. No m’agrada la terminologia de “els pobres” o encara pitjor “els meus pobres”. En primer lloc perquè la riquesa no són (o no només) els béns materials i en segon lloc jo prefereixo dir que són persones amb dificultats importants en aquesta part de la seva vida. Persones avui “pobres” poden no ser-ho en el futur i a l’inrevés, per tant no posem etiquetes.

Tags