24/07/2014

Festa d’estiu de l’Aferra’t. No hi ha gent pobre, hi ha gent valenta.

30 persones a la sala, el presentador fa acte de presència, continua entrant gent, comença l’espectacle, ningú sap el que passarà durant les properes 2 hores, ningú, ni tan sols els professionals del projecte que hem preparat la festa.

El “públic” i els “artistes” es barregen, són les mateixes persones que quan toca sortir a escena es transformen, mostren i donen el millor de sí, deixen de ser espectadors per convertir-se en protagonistes. Els nervis de sortir també es barregen amb l’alegria, l’alegria de compartir amb tots tot allò de bo que tinc.

La festa d’estiu s’inicia amb els jocs d’escalfament, necessaris per iniciar el viatge cap a l’espectacle. Hi ha ganes de passar-s’ho bé i es nota. Avui estem a un altre lloc. Les sales de la Fundació IReS s’han transformat en un escenari estel·lar.
La primera actuació ve de la mà del Manel. El Manel és un valent, li toca ser el primer i trencar el gel, com el dia que va arribar a les portes de la Fundació on no coneixia ningú. Allò sí que va ser difícil, “ara aquí actuo per a gent que conec i que m’estima”.
A continuació, surt l’Oriol amb la seva guitarra. El públic calla, escolta. L’Oriol ens dedica una cançó d’autor, escrita per ell. La seva veu emocionada es cola per tots els racons de la sala acompanyada de les notes de la seva guitarra. El silenci i l’atenció, fins i tot dels més petit, ens transporta a un altre lloc. Estem amb l’Oriol, som part de la seva cançó i de la seva història. El públic esclata en una gran ovació.

La festa continua amb els balls de terres llunyanes que ens aixequen de les cadires i ens posen en acció. El so cubà transforma la sala en una festa caribenya. El ritme fa duo amb el riure generalitzat: els nostres malucs no donen per a tant, encara que la Sandra fa l’esforç per ensenyar-nos.

Les actuacions van passant i canviant, des del conte infantil de creació pròpia del Ramón a l’actuació grupal a capella de la Luisa, l’Antònia, la Mari i la Laura, passant pels balls senegalesos de la Niam i el Ganga Style que ens va portar al tancament a la festa.

El que ha passat avui no té preu. Avui, per si algú encara tenia dubtes, ha quedat palès un cop més que no hi ha gent pobre. Hi ha situacions de pobresa, de manca de recursos materials i d’entorns estimulants, que és una altra cosa. Avui moltes persones que en el seu dia a dia lluiten per un lloc en aquesta societat, passant desapercebudes, han irradiat felicitat i li han dit al món que són fortes però sobre tot, li han dit que son valuoses.

Fran Rojas

Coordinador del Projecte Aferra’t de la Fundació IReS, Àrea d’Inclusió.

Tags