29/10/2014

Gràcies, Ignacio

Ignacio, saps que et fas estimar, oi? I que al darrera de la teva elegant presència de “chicarrón de norte” hi habita una essència sensible que aflora només de gratar una mica la teva pell. És per això que tractar d’explicar què signifiques per a nosaltres i per a la Fundació IReS és només una aproximació poc precisa del que realment ets. Així, en present, perquè pels qui t’estimem, continuaràs viu per sempre.

Vital i amb ganes de viure. Així és com t’hem conegut i com has estat fins al final. Amb salut i malalt, ens has donat una lliçó de vida. Segurament aquest aferrament a la vida prové del parell de trets que per a nosaltres et defineixen millor: la ironia i la tossuderia.

Ets una persona especial perquè relativitzes les situacions amb un sentit de l’humor fi, a través de la ironia. I el millor de tot és que posats a riure, comences per tu mateix.Tossudament compromès amb la vida, amb la família, amb els amics, amb les idees, amb les causes solidàries, amb la Fundació IReS…

Ets home d’acció, intuïtiu, valent, segur, amb valors, murri, artista… però la teva essència polièdrica fa que ens quedem lluny del que realment ets. Així que deixem aquí la descripció per repetir-te, Ignacio, que per sobre de tots els qualificatius racionals, el que ens unirà per sempre és l’estimació que ens tenim.

Et trobarem a faltar!!!!

(*) A la foto, l’Ignacio ajudant-nos el dia de St. Jordi a vendre Roses Solidàries per recaptar fons.

Tags