27/11/2014

“M’agrada la vostra tasca i penso que cal ajudar a fer-la possible i també penso que aquesta experiència m’ha d’enriquir molt com a persona”

La Lourdes Riba ens explica la seva col·laboració amb la Fundació IReS on a iniciat des d’aquest octubre passat la seva primera experiència com a voluntària. La Lourdes dedica una tarda a la setmana a ajudar en el Casal en Família, i ens explica la seva experiència des d’una visió inspiradora, realista, sincera i emotiva.

1. Quina va ser la teva motivació per a fer-te voluntària?

La finalitat del meu voluntariat és doble: m’agrada la vostra tasca i penso que cal ajudar a fer-la possible, d’altra banda, també vaig pensar que aquesta experiència m’havia d’enriquir molt, tant a títol personal com en l’aprenentatge pràctic de la feina d’educador.

2. Perquè vas decidir fer voluntariat a la Fundació IReS?

Vaig conèixer IReS en les meves pràctiques del grau d’Educació social al Servei d’atenció psicològica per a persones que viuen situacions de violència (SDAP). Em va agradar molt la vostra Fundació i el treball que hi realitzeu en els diversos àmbits, per això vaig decidir continuar col·laborant amb vosaltres i conèixer un altre àmbit d’acció social com és l’àmbit de la infància a través del servei: Casal en Família, dedicat a donar suport a pares i mares que volen millorar la seva situació familiar.

3. Quines tasques desenvolupes a l’IReS com a voluntària?

A la Fundació IReS, dono suport a l’educadora del grup de nens i nenes més grans del  Casal en Família que tenen entre 8  i 12 anys, i, en general, allà on veiem que puc donar un cop de mà.

4. Qualsevol persona no pot fer de voluntari, què creus que fa falta?

Des del meu punt de vista, el que cal principalment és voler-ho, perquè cal un compromís, compten amb tu i això significa que has de ser-hi. D’altra banda, penso que cal també saber captar i adaptar-te al tarannà de l’equip, a allò que es necessita i allò que tu realment pots oferir, ser de veritable utilitat. La recerca d’aquest equilibri, que no és fàcil, et porta a la necessitat ser un bon observador de l’entorn i de tu mateix.

5. Com valores l’experiència de fer de voluntària a l’IReS?

Hi porto molt poc temps  però, de moment, ja puc dir que m’hi trobo força bé. És la meva primera experiència de voluntariat i, encara que només sigui pel que m’aporta això d’aportar,  ja m’atreveixo a valorar-la molt positivament.

6. Vols afegir algun comentari? No dubtis en afegir el que consideris.

Només animar-vos a seguir amb els projectes que esteu duent a terme i amb els nous als quals decidiu abocar-vos-hi. Independentment de què n’hagueu fet la vostra professió, parlem d’una necessitat social emergent que cal atendre i per a la qual no s’hi destinen els recursos adients. Penso que cal, doncs, animar a la conscienciació i participació social voluntària mentre no sigui possible professionalitzar-ho tot com caldria.