29/03/2017

“Necessitava fer alguna cosa que anés més enllà de mi”

L’Alèxia fa de voluntària al Projecte Click des de fa gairebé un any i mig. Cada dimarts duu a terme un taller d’anglès lúdic amb els joves. Aquesta filòloga de tarannà serè i tranquil aporta als joves el que més necessiten: espai, confiança, respecte.

– Quina va ser la teva motivació per a fer-te voluntària?

Doncs passava per un moment personal una mica difícil; estava molt deprimida i vaig decidir que necessitava sortir del meu melic, fer alguna cosa que anés més enllà de mi. Vaig buscar un voluntariat.

 – Perquè vas decidir fer de voluntària al Projecte Click de la Fundació IReS?

Va ser per casualitat. A una de les primeres cerques de voluntariat que vaig fer per internet, demanaven algú per impartir un taller d’anglès a joves. Jo he estudiat filologia anglesa, i ho vaig considerar un senyal.

 – Quines tasques desenvolupes al Click com a voluntària? Ens podries descriure l’activitat que hi fas i quins en són els objectius?

L’objectiu del Projecte Click és crear vincle amb els joves, i en el meu cas l’anglès és l’excusa. Procuro ser creativa per captar la seva atenció i vaig fent coses diferents: un dimarts els poso un trosset de pel·lícula i després la comentem, o un altre els ensenyo gramàtica i vocabulari amb cançons, juguem a cartes (en anglès!), parlem de temes que els interessen, si tenen una dificultat amb deures d’anglès resolc dubtes… però tot d’una manera humana, procuro que sigui un espai de confiança i bon rollo.

  – Qualsevol persona no pot fer de voluntari, què creus que fa falta?

Jo crec que potencialment tothom pot fer tot, però cadascú està en el punt en el que està. Jo fa un temps tampoc m’hi hauria vist, però hi ha un moment en què te n’adones que no estàs sol ni ets l’únic, que tots estem en el mateix vaixell i que potser pots contribuir a fer teixit d’alguna manera, donant el que tinguis que es necessiti; donant reps, i viceversa. Així, ensenyes i aprens alhora. Només cal que sigui el teu moment, i que te n’adonis i vulguis anar a  buscar aquesta experiència.

 – Com valores l’experiència de fer de voluntària al Click?

Per mi està sent positiu. Ho veig com una cosa que ha arribat a mi, i on jo hi he anat a parar. Tot es va desenvolupant orgànicament. Hi estic aprenent i sento que se’m dóna una oportunitat i molta confiança. Jo procuro respondre. M’agrada tractar amb joves.

 – Vols afegir algun comentari? No dubtis en afegir el que consideris.

Considero que qualsevol tasca d’acompanyament a joves és necessària, fonamental. Estem en un moment en que la tecnología ha sobrepassat la humanitat en molts aspectes, i els nois i noies estan en un moment vital ja de per sí complicat, i tot el que sigui vincle humà, respecte pel seu procés i acompanyament, benvingut sigui. Que un nen o un jove s’hagi topat amb elements que el reconeguin i l’autoafirmin o no, pot marcar una diferència quan un esdevé adult. I al cap i a la fi, del que es tracta és de construir un teixit social fort, sa, amoròs. Vaja, això és el que jo crec 🙂

 – Moltes gràcies Alèxia pel teu temps i dedicació!