27/02/2017

“Sense harmonia i educació, no hi ha famílies”

La Verònica té 33 anys, és mare de tres fills, esposa i professional de la neteja. Ara, com el seu marit, es troba sense feina i sense cap tipus de prestació econòmica. Però res d’això l’atura per continuar treballant en el que considera un dels projectes més importants de la vida: la seva família.

Per aquesta raó participa dels Tallers Educatius Familiars de Taula Proinfància, perquè no solament s’imagina un futur amb més oportunitats, ella busca les eines per assolir aquest futur.

La primera vegada que vas participar d’un servei de la Fundació IReS va ser amb el Casal en Família, com vas conèixer aquest projecte? Quina era la vostra situació per llavors?

Vam conèixer el Casal en Família a través del director de l’escola La Pau. Després que ens parlés del projecte, el meu marit i jo ens vam decidir a participar, en aquell moment tots dos ens havíem quedat en situació d’atur i sense cap mena d’ajut.

Us va ajudar el Casal a millorar la vostra situació?

Sí,  sentia que els nens estaven més tranquils i motivats per anar a l’escola. Només arribar divendres ja em recordaven: “Mama! Que avui ens toca casal!”

Ara heu començat amb els Tallers Educatius Familiars a la mateixa escola, com són les activitats? Quines coses poden aprendre els pares i mares que assisteixen a les sessions? I els més petits?

Les activitats solen ser divertides i ajuden a compartir l’experiència de cadascú. Ens ensenyen com crear un joc divertit per als nens, com actuar quan estan nerviosos o com ajudar-los amb els deures de l’escola. En el meu cas, sobretot estic aprenent com atendre millor els meus fills i a tenir més paciència.

Els més petits aprenen a treballar en equip amb els seus companys i amb nens que no són del seu entorn conegut. Aquí se senten escoltats i, com formen part d’un grup petit, reben l’atenció suficient.

Quin és el teu aprenentatge individual? Amb què et quedes?

Em quedo amb la confiança. Més enllà del “bon dia” o “bona nit” no em solia relacionar amb la gent que no és del meu voltant més proper. Però en aquest taller em relaciono més amb els pares i mares, a més,  som un grup prou petit per tenir una educadora per a nosaltres sols i em sento més confiada, fins el punt que m’agrada compartir les nostres experiències familiars.

Aquí em motiva veure que totes les mares són com jo, volen el mateix; s’hi impliquen i fan el que faci falta per la família.

 Com t’imagines la teva família d’aquí un temps?

Imagino els meus fills fent tot allò que els agradi, tenint la seva formació o estudis i tots convivint en un ambient d’harmonia i educació. Perquè si no hi ha harmonia i educació en una família… no hi ha família.

Personalment, jo em veig amb una feina i una casa estable. Estic cansada dels canvis i els trasllats, de l’estrès que suposa estar en un lloc i després en un altre…

Gràcies al teu testimoni coneixem de més a prop l’experiència dels tallers de Taula Proinfància. Verónica, quin missatge li donaries a famílies que pensin en participar d’aquests tallers educatius?

Que vinguin oberts i amb la intenció d’estar i treballar en grup.