20/03/2018

“Sense vincle seria més difícil aconseguir incidir en les persones”

Entrevista a la Maria Pau Mulet, voluntària del Casal en Família

La Maria Pau  va entrar en el Projecte Casal en Família a l’octubre del 2017 per a realitzar les seves pràctiques universitàries. Actualment hi treballa com a voluntària mentre cursa el darrer any del grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona. Ella té clar el seu futur: es projecta treballant com a educadora social en un lloc on la seva tasca pugui servir per millorar la vida de les persones.

Maria Pau, amb quina causa social et vols implicar més? Per què?

N’hi ha moltes que em criden l’atenció, però si n’hagués de destacar alguna, m’agradaria molt treballar amb persones privades de llibertat o infància en risc. Els infants m’encanten i és un àmbit en el qual em sento molt a gust. També, l’any passat vaig fer les pràctiques en un centre penitenciari i em va atraure molt.

I per què vas escollir el projecte Casal en família de la Fundació IReS a l’hora de realitzar les teves pràctiques?

Em feia ganes estar en un àmbit amb nens ja que des de sempre he tingut fixació pels infants. I el que més em va cridar l’atenció de l’entitat és la forma de treballar tan amena que tenen amb les famílies, i el bon ambient de l’equip educatiu.

Quina ha estat la teva tasca al projecte del Casal en Família aquests mesos?

He donat suport com a educadora a la sala de mares/pares, i a la sala dels nens grans. Era com una educadora més. La meva tasca era alleugerir tot el pes que té l’altre educador de la sala, així entre els dos podíem assumir millor els objectius i activitats plantejades.

Quines coses creus que has pogut aportar?

Sempre m’han donat l’espai per aportar tot el que volgués. Durant el temps de pràctiques vaig aportar idees per activitats, una visió diferent, un suport pels educadors, etc.

També he aportat una iniciativa que vaig dur a terme amb els bebès del casal. Durant la sessió del dilluns que és el dia en què venen els pares i mares, jo em quedava amb fills més petits jugant en un raconet de la sala per què així les mares i pares poguessin aprofitar plenament la sessió on es treballa les competències parentals, emocions, etc.

I què t’han aportat les famílies i infants amb què has treballat?

M’han aportat una immersió dins una realitat totalment diferent que desconeixia. Però això no implica res negatiu ja que he après moltíssim de tots els assistents al casal, tant mares com nens. Hem creat un bon vincle i sobretot m’han fet caure molts prejudicis.

I els professionals?

Ells el que m’han aportat és molt recolzament al principi, i m’han fet sentir una més de l’equip. La veritat és que hem creat un equip molt avingut i em sento molt a gust treballant amb tots ells. M’han aportat molta confiança i m’han fet agafar més seguretat en mi mateixa. Han fet que treballar en equip sigui fàcil; i sobretot, han estat uns referents per a mi, dels qual he aprés molt, tant personal com professionalment.

Ara has decidit quedar-te un temps més al projecte com a voluntària? Què et motiva més per quedar-t’hi?

Una de les coses que més em motiva a quedar-me és el vincle tan bo que hem creat l’equip educatiu, em sento molt feliç amb ells i per això no em suposa cap esforç quedar-me, tot al contrari. I l’altra motiu que em fa quedar-me és poder seguir l’evolució de les famílies, ara que he començat amb elles, m’agradaria anar veient com es van fent fortes dia a dia; apart de seguir en contacte amb elles ja que també tenim un bon vincle.

Recomanaries a algú realitzar el voluntariat en aquest projecte? Per què?

Sí, totalment. Perquè penso que és un espai on es poden crear coses molt maques, un espai on aprens moltíssim pel contacte tant directe amb pares/mares i nens. Que vinguin els pares i mares dels nens és un punt clau perquè així tens una visió més global de la família i pots treballar a fons amb tots, d’aquesta manera ens assegurem una intervenció global i, per tant, més efectiva. Al ser un casal petit, també és un punt a favor i que a mi m’ha encantat, ja que és més fàcil crear vincle tant amb els professionals com amb les famílies, i tot és més acollidor.

Quins aspectes consideres més clau de la tasca que les educadores i educadors duen a terme en aquest projecte? Què és allò essencial?

Per mi, el més essencial de la tasca dels educadors i educadores és el vincle que es crea amb les persones ateses, ja que és des d’aquest vincle des d’on es pot començar a treballar amb elles. Sense vincle seria més difícil aconseguir incidir en les persones. Altres aspectes a destacar dels educadors/es és la passió que posen en la seva feina, tot s’impliquen molt i ens transmeten aquesta motivació a nosaltres, estudiants de pràctiques, voluntaris/es…

Hi ha alguna activitat que t’hagi quedat per al record? Un detall, una anècdota….

Doncs, no hi ha cap activitat o anècdota concreta que m’hagi marcat, però sí que m’agradaria destacar un fet que trobo que és molt important i diu molt del casal. I és que els nens del casal sempre tenen moltíssimes ganes de venir, si fos per ells vindrien cada dia, tenen molta il·lusió per assistir i sempre expressen que s’ho passen molt bé. Al meu parer, això m’impacta perquè significa que alguna cosa estem fent bé, a més, el que més ens importa és que ells estiguin contents i sembla que ho estem aconseguint, i això ens fa encara més feliços a nosaltres (equip educatiu).

 

 

Tags