29/03/2019

La pobresa i les desigualtats tornen a créixer a Catalunya

ECAS publica el seu informe INSOCAT, ‘Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’

Font: ECAS

El model socioeconòmic genera pobresa i desigualtats de manera estructural i les polítiques públiques no hi fan front amb la determinació i l’eficàcia necessàries.” Després d’haver disminuït entre 2014 i 2016, les desigualtats tornen a créixer a Catalunya: així ho reflecteixen els dos indicadors principals, el de Gini i el S80/20, recollits en l’informe INSOCAT que periòdicament elabora ECAS. A la presentació de la desena edició, ‘Treball precari, habitatge privatiu i manca d’inversió social’, amb dades de diverses fonts oficials i anàlisis qualitatius de professionals d’entitats socials que treballen amb col·lectius vulnerables, la presidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, ha assenyalat que malgrat els darrers anys de suposada recuperació econòmica “la millora no repercuteix en el conjunt de la societat i especialment les classes desafavorides continuen molt castigades per un model socioeconòmic que genera pobresa i desigualtats de manera estructural”.

Augmenta també la pobresa: el 23,8% de la població està en risc de pobresa i exclusió i a la meitat de les llars els costa arribar a final de mes. La vocal de pobresa d’ECAS, Teresa Crespo, ha remarcat que “la manca de polítiques públiques transformadores i la insuficient inversió social fan que les desigualtats es perpetuïn i la pobresa es cronifiqui”. Les fortes retallades de la Generalitat durant els anys centrals de la crisi (2010-2014) no s’han revertit: la despesa conjunta en salut, educació, protecció i promoció social i habitatge es va reduir en més de 4.000 milions d’euros, dels quals només se n’han recuperat 1.800 milions. El sistema de protecció social no cobreix totes les necessitats i hi ha col·lectius especialment desatesos: mentre en la gent gran la  taxa de risc de pobresa es redueix del 84,6% al 15,5% gràcies a les transferències socials, en el cas dels infants i joves la taxa només es redueix un 5% i és del 27,7% després de les transferències.

El mercat laboral i el mercat immobiliari, tots dos caracteritzats per la inestabilitat i l’abús, són dos grans generadors de pobresa i exclusió. El 87% dels nous contractes que se signen són temporals i la taxa de pobresa en el treball continua pujant: el 12,2% de les persones amb feina no superen el llindar de la pobresa. “Moltes persones usuàries dels nostres punts de distribució d’aliments treballen a jornada completa“, ha afirmat Xavi Loza, director de La Vinya d’acció social. La taxa de jornades parcials és del 22,2% en les dones, davant el 7,3% dels homes. Les dificultats de conciliació i la sobrecàrrega per les tasques domèstiques i de cures s’acarnissen amb les dones, que també cobren menys: el 17,8% de les treballadores assalariades tenen uns guanys anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional, 7,8% en el cas dels homes.

Pel que fa a l’habitatge, ser propietari o llogater marca la diferència: la taxa de risc de pobresa es duplica amb escreix entre els llogaters, 33% davant el 14,8% dels propietaris. En els últims 15 anys el preu del lloguer ha crescut un 48% a Catalunya i actualment el 64,8% dels desnonaments són per impagament del lloguer, davant el 28,8% d’execucions hipotecàries. A la ciutat de Barcelona s’hi concentra una cinquena part dels desnonaments i en un 85% dels casos (2.139 de 2.519) són per per lloguer. A més, cada dia es produeixen més expulsions invisibles i inquantificables: famílies forçades a marxar de casa seva per les pujades dels lloguers i altres abusos immobiliaris vinculats al procés de gentrificació.

informe INSOCAT

 

Tags